Comentari de text (Crítica a la Raó Pura; text nº1 Kant)

1) Aquest fragment correspon a La Crítica a la Raó Pura de Kant i exposa que tot el coneixement comença amb l’experiència sensible tot i que això no implica que tot procedeixi d’aquesta. Podria ser que aquest coneixement fos part del que ens provoquen les impressions captades, per tant, caldrà investigar si hi ha un coneixement independent de l’experiència i de les impressions sensibles, és a dir un coneixement ‘a priori’.

2) L’experiència, la font del nostre coneixement.

3) Aquest text correspon a la primera introducció de la Crítica a la Raó Pura de Kant, filòsof destacat del s.XVIII. Explica que tot el nostre coneixement comença amb l’experiència ja que són els objectes que commouen els nostres sentits i creen representacions i impressions els que provoquen una activitat en l’enteniment per aconseguir el coneixement anomenat experiència. Tot i que amb aquesta comenci el nostre coneixement no vol dir que certament tot procedeixi de l’experiència. Això ho raona aportant que aquest coneixement sensible pot ser un compost de tot el que captem mitjançant les impressions i del que genera la nostra capacitat de coneixement a partir de les impressions percebudes. Per tant, caldrà investigar profundament, per descobrir si hi ha un coneixement independent de l’experiència, és a dir, ‘a priori’, que es distingeixi dels coneixements empírics els quals són anomenats ‘a posteriori’.

4) Aquest fragment es relaciona amb la teoria kantiana del coneixement. Aquesta teoria exposa que tot el nostre coneixement comença amb l’experiència però no per això implica que tot s’origini en aquesta. El coneixement s’inicia a partir de les impressions en el moment en què el subjecte les capta i adopten una determinada forma. El coneixement es constitueix a partir de dos elements: el que rebem a través de les impressions captades, i allò que produïm mitjançant la nostra facultat de coneixement. Per tant, és una barreja entre un element ‘a posteriori’ i un altre ‘a priori’ el qual és absolutament vàlid, necessari i universal tot i que no són idees innates malgrat tenir les mateixes característiques. Aquesta teoria es pot vincular amb Hume qui també exposà que el coneixement començava a partir d’impressions, percepcions que rebem amb més força i intensitat que provenen de l’experiència present. I, contràriament, Plató va defensar que el coneixement sensible no era vàlid ni absolut atès que la realitat sensible només oferia aparença; defensava que el coneixement merament cert i absolut es trobava en el món intel·ligible; en les idees vàlides, necessàries i universals.

Comentari de text: fragment 112 de L’Apèndix (Hume)

1 ) Aquest fragment pertany a l’Apèndix I de la Investigació sobre els principis de la moral i explica que les accions humanes s’expliquen a través dels sentiments i no mitjançant la raó. Exposa un exemple sobre un home que fa exercici i se li fan una sèrie de qüestions. Així, arriba a la conclusió que no tot s’explica per una raó determinada, és a dir, no hi ha una raó concreta per la qual es desitja una cosa o altra; simplement una cosa es desitja segons els sentiments humans.

2) Els sentiments, causes de les nostres accions.

3) En aquest fragment corresponent a la Investigació sobre els principis de la moral, Hume explica que les accions humanes no tenen el seu origen en la raó, és a dir, les accions es duen a terme segons els sentiments i la moral independentment de les facultats intel·lectuals. Exposa un exemple per facilitar-ne la comprensió i explica que a un home que fa exercici, si se li pregunta el per què ho fa, respondrà que desitja conservar la salut ja que la malaltia és penosa i si es vol saber la raó per la qual odia el dolor no tindrà cap resposta i així successivament segons la formulació de la qüestió. Depenent del tipus de pregunta podrà justificar-ho o no atès que no totes les accions s’expliquen per una determinada raó, no tot té una justificació racional, sinó moral. Una cosa no pot ser sempre la raó per la qual una altra es desitjada tal hi com diu el text. Quelcom que es desitja té el seu origen en els sentiments morals i no en les facultats racionals.

4) Aquest text de Hume, filòsof escocès del segle XVIII, es relaciona amb els continguts relacionats amb la moral de d’autor, una preocupació essencial de la seva obra. La filosofia havia establert antigament que en la raó es trobava el per què de les accions humanes i contràriament, Hume s’oposa a aquesta tradició i explica que la raó sola no pot promoure l’acció, sinó que són les passions i els afectes els motors de la nostra conducta ja que allò que determina en última instància la nostra conducta, és el sentiment, qui guia l’acció i determina la nostra moralitat. Es pot vincular amb els relativistes atès que la moral podria derivar-se en egoisme ja que cada ésser humà buscaria el propi plaer sense preocupar-se dels plaers que els convinguin als altres, així com també amb Epicur, qui deia que cada ésser humà buscava el propi plaer en funció de la seva eficàcia, és a dir, el millor dels plaers per al propi individu. Contràriament cal citar Descartes, un dels filòsofs racionalistes de més rellevància qui deia que les accions tenien el seu origen en la raó, és a dir, que era la facultat intel·lectual i no la moral, l’origen i la guia de les nostres accions.

PROJECTE 6: Valoració personal de la filosofia de Heidegger

PROJECTE 5: La filosofia de Martin Heidegger

Martin Heidegger

See more presentations by Irene11 | Upload your own PowerPoint presentations

Comentari de text: anàlisi de la causalitat 2 (Abstract)

1) Aquest fragment pertany a l’Abstract de Hume i explica que no tot allò que passa d’una manera determinada ha de succeir de la mateixa manera en un futur. També exposa que estem determinats pel costum, és a dir, que actuem d’una manera concreta en funció dels nostres hàbits. Les forces mitjançant les quals es mouen els cossos són desconegudes; només podem conèixer les seves qualitats físiques. Per tant, conclou que estem guiats pel costum i no per la raó.

2) El costum, guia dels nostres actes

3) Aquest fragment de Hume correspon a l’Abstract i explica que no tot allò que passa d’una determinada manera en el present, ha de succeir de la mateixa manera en un futur. Allò que és possible no es pot demostrar mai que sigui fals i com és possible el canvi del curs de la naturalesa, som conscients d’aquest canvi necessari. Aquesta conformitat depèn de l’experiència atès que es tracta d’una qüestió de fet però tot i així no podem adquirir proves ja que es tracta d’un fet futur. Exposa que estem determinats pel costum, que tots els nostres actes estan guiats pel costum, és a dir, en funció d’allò que estem habituats que passi. En l’exemple del text diu que quan una bola de billar es mou en direcció a una altra, la ment actua mecànicament i la meva visió es mou en direcció a l’altra per comprovar l’efecte del moviment que tindrà aquesta com a resultat de la primera i això passa així derivat de l’experiència sensible. No obstant, les forces mitjançant les quals es mouen els cossos són desconegudes i només podem conèixer les qualitats sensibles. Així, conclou que és el costum la guia de la nostra vida i no la raó ja que és el costum qui suposa que el futur estarà d’acord amb l’experiència del passat.

4) Aquest text correspon a Hume, un filòsof escocès del segle XVIII. Aquest fragment de l’Abstract es relaciona amb la seva teoria de la crítica del principi de causalitat. En aquesta teoria critica la connexió necessària entre causa i efecte i aporta que aquest comportament procedeix de l’experiència ja que a partir de la raó no es poden deduir els efectes d’una causa. Diu que no hi ha cap fonament per esperar que del futur de les mateixes causes es derivin els mateixos efectes tot i que així ho esperem. Aquesta previsió té el seu origen en el costum o hàbit el qual no forma part de la raó, sinó de l’aspecte sensitiu. Això deriva a un escepticisme atès que no puc estar segur d’allò que passarà en el futur i només obtindré creença, probabilitat i no coneixement cert i absolut. Té certa relació amb Plató, qui deia que la realitat sensible no ens proporcionava coneixement cert, és a dir ,que el coneixement autèntic es trobava en el món intel·ligible, en les idees mateixes ja que els objectes sensibles només eren aparences. En canvi, Descartes, filòsof racionalista del segle XVII, creia que si es podia arribar al coneixement cert mitjançant els quatre preceptes del mètode cartesià i el dubte metòdic amb el que aconsegueix arribar a la evidència del ‘jo’ atès que si dubto, penso; si penso, sóc.

Comentari de text: anàlisi de la causalitat (Abstract)

1) Aquest fragment pertany a l’Abstract de Hume. En aquest, explica la relació que hi ha entre la causa i l’efecte amb l’exemple d’una bola de billar. Explica que abans que es produeixi el moviment de les boles, té lloc el contacte entre ambdues. Quan una bola topa amb l’altra, aquesta segona es mou. El material no influeix en aquest acte atès que fins i tot amb boles d’altres materials passa el mateix: del moviment de la primera bola se’n deriva el de la segona a l’entrar en contacte amb aquesta.

2) La relació entre causa i efecte

3) En aquest fragment de l’Abstract l’autor explica la relació que s’estableix entre la causa i l’efecte. Explica l’exemple a partir d’una bola de billar. A la taula de billar hi han dues boles, una primera en moviment i una segona estàtica. La primera es mou en direcció a la segona fins a topar amb aquesta i la segona bola que estava quieta es posa en moviment. El moviment és posterior al contacte entre les boles i no hi ha cap interval entre la topada de les dues boles i l’acte del moviment. El moviment de la primera bola que era la causa, és anterior al moviment que en fou l’efecte. No obstant, el material o el tipus de bola no influeix en el moviment entre aquestes ja que fins i tot provant amb altres boles o materials en semblants circumstàncies, el resultat que se’n deriva és el mateix: del moviment d’una primera bola, se’n deriva el moviment d’una segona bola al topar entre aquestes. És a dir, aquest experiment sempre presentarà el mateix resultat: el moviment de la primera bola és la causa i l’efecte que se’n deriva és el moviment de la segona bola atès que és la relació entre la causa i l’efecte que té lloc.

4) Aquest text de l’Abstract explica la relació entre causa i efecte que s’ inclou en la seva teoria de l’associació de les idees. En aquesta teoria inclou la semblança, la contigüitat en el temps i l’espai, i la relació entre causa i efecte que es relaciona amb el text anterior. Aquests tres principis són el que segueix la imaginació per unir i separar idees lliurement. En la relació entre causa i efecte s’estableix la connexió més forta d’entre les tres anteriors ja que tendim a pensar que a tota causa li segueix un efecte. Es pot relacionar amb les teories d’altres autors en relació amb el moviment. Mentre que Hume es basa en explicar el moviment a partir de la relació entre causa i efecte, Heràclit va aportar que l’ésser era un tot que estava en continu moviment. A diferència d’aquests, Aristòtil explicava el moviment a partir de la potència i l’acte. Va definir el moviment com l’acte d’un ésser en potència en tant que està en potència i que per possibilitar el moviment s’havien d’actualitzar les potències. Pel que fa a la causalitat també es relaciona amb una teoria d’aquest mateix autor, la teoria de les causes, la qual aportava que per conèixer els éssers naturals s’havien de conèixer les seves causes: la material, la formal, l’eficient i la final, l’última de les quals és la més important ja que és l’objectiu del procés del canvi.