1) Aquest fragment pertany a l’Abstract de Hume i explica que no tot allò que passa d’una manera determinada ha de succeir de la mateixa manera en un futur. També exposa que estem determinats pel costum, és a dir, que actuem d’una manera concreta en funció dels nostres hàbits. Les forces mitjançant les quals es mouen els cossos són desconegudes; només podem conèixer les seves qualitats físiques. Per tant, conclou que estem guiats pel costum i no per la raó.
2) El costum, guia dels nostres actes
3) Aquest fragment de Hume correspon a l’Abstract i explica que no tot allò que passa d’una determinada manera en el present, ha de succeir de la mateixa manera en un futur. Allò que és possible no es pot demostrar mai que sigui fals i com és possible el canvi del curs de la naturalesa, som conscients d’aquest canvi necessari. Aquesta conformitat depèn de l’experiència atès que es tracta d’una qüestió de fet però tot i així no podem adquirir proves ja que es tracta d’un fet futur. Exposa que estem determinats pel costum, que tots els nostres actes estan guiats pel costum, és a dir, en funció d’allò que estem habituats que passi. En l’exemple del text diu que quan una bola de billar es mou en direcció a una altra, la ment actua mecànicament i la meva visió es mou en direcció a l’altra per comprovar l’efecte del moviment que tindrà aquesta com a resultat de la primera i això passa així derivat de l’experiència sensible. No obstant, les forces mitjançant les quals es mouen els cossos són desconegudes i només podem conèixer les qualitats sensibles. Així, conclou que és el costum la guia de la nostra vida i no la raó ja que és el costum qui suposa que el futur estarà d’acord amb l’experiència del passat.
4) Aquest text correspon a Hume, un filòsof escocès del segle XVIII. Aquest fragment de l’Abstract es relaciona amb la seva teoria de la crítica del principi de causalitat. En aquesta teoria critica la connexió necessària entre causa i efecte i aporta que aquest comportament procedeix de l’experiència ja que a partir de la raó no es poden deduir els efectes d’una causa. Diu que no hi ha cap fonament per esperar que del futur de les mateixes causes es derivin els mateixos efectes tot i que així ho esperem. Aquesta previsió té el seu origen en el costum o hàbit el qual no forma part de la raó, sinó de l’aspecte sensitiu. Això deriva a un escepticisme atès que no puc estar segur d’allò que passarà en el futur i només obtindré creença, probabilitat i no coneixement cert i absolut. Té certa relació amb Plató, qui deia que la realitat sensible no ens proporcionava coneixement cert, és a dir ,que el coneixement autèntic es trobava en el món intel·ligible, en les idees mateixes ja que els objectes sensibles només eren aparences. En canvi, Descartes, filòsof racionalista del segle XVII, creia que si es podia arribar al coneixement cert mitjançant els quatre preceptes del mètode cartesià i el dubte metòdic amb el que aconsegueix arribar a la evidència del ‘jo’ atès que si dubto, penso; si penso, sóc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada