1 ) Aquest fragment pertany a l’Apèndix I de la Investigació sobre els principis de la moral i explica que les accions humanes s’expliquen a través dels sentiments i no mitjançant la raó. Exposa un exemple sobre un home que fa exercici i se li fan una sèrie de qüestions. Així, arriba a la conclusió que no tot s’explica per una raó determinada, és a dir, no hi ha una raó concreta per la qual es desitja una cosa o altra; simplement una cosa es desitja segons els sentiments humans.
2) Els sentiments, causes de les nostres accions.
3) En aquest fragment corresponent a la Investigació sobre els principis de la moral, Hume explica que les accions humanes no tenen el seu origen en la raó, és a dir, les accions es duen a terme segons els sentiments i la moral independentment de les facultats intel·lectuals. Exposa un exemple per facilitar-ne la comprensió i explica que a un home que fa exercici, si se li pregunta el per què ho fa, respondrà que desitja conservar la salut ja que la malaltia és penosa i si es vol saber la raó per la qual odia el dolor no tindrà cap resposta i així successivament segons la formulació de la qüestió. Depenent del tipus de pregunta podrà justificar-ho o no atès que no totes les accions s’expliquen per una determinada raó, no tot té una justificació racional, sinó moral. Una cosa no pot ser sempre la raó per la qual una altra es desitjada tal hi com diu el text. Quelcom que es desitja té el seu origen en els sentiments morals i no en les facultats racionals.
4) Aquest text de Hume, filòsof escocès del segle XVIII, es relaciona amb els continguts relacionats amb la moral de d’autor, una preocupació essencial de la seva obra. La filosofia havia establert antigament que en la raó es trobava el per què de les accions humanes i contràriament, Hume s’oposa a aquesta tradició i explica que la raó sola no pot promoure l’acció, sinó que són les passions i els afectes els motors de la nostra conducta ja que allò que determina en última instància la nostra conducta, és el sentiment, qui guia l’acció i determina la nostra moralitat. Es pot vincular amb els relativistes atès que la moral podria derivar-se en egoisme ja que cada ésser humà buscaria el propi plaer sense preocupar-se dels plaers que els convinguin als altres, així com també amb Epicur, qui deia que cada ésser humà buscava el propi plaer en funció de la seva eficàcia, és a dir, el millor dels plaers per al propi individu. Contràriament cal citar Descartes, un dels filòsofs racionalistes de més rellevància qui deia que les accions tenien el seu origen en la raó, és a dir, que era la facultat intel·lectual i no la moral, l’origen i la guia de les nostres accions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada