1) Aquest fragment correspon a La Crítica a la Raó Pura de Kant i exposa que tot el coneixement comença amb l’experiència sensible tot i que això no implica que tot procedeixi d’aquesta. Podria ser que aquest coneixement fos part del que ens provoquen les impressions captades, per tant, caldrà investigar si hi ha un coneixement independent de l’experiència i de les impressions sensibles, és a dir un coneixement ‘a priori’.
2) L’experiència, la font del nostre coneixement.
3) Aquest text correspon a la primera introducció de la Crítica a la Raó Pura de Kant, filòsof destacat del s.XVIII. Explica que tot el nostre coneixement comença amb l’experiència ja que són els objectes que commouen els nostres sentits i creen representacions i impressions els que provoquen una activitat en l’enteniment per aconseguir el coneixement anomenat experiència. Tot i que amb aquesta comenci el nostre coneixement no vol dir que certament tot procedeixi de l’experiència. Això ho raona aportant que aquest coneixement sensible pot ser un compost de tot el que captem mitjançant les impressions i del que genera la nostra capacitat de coneixement a partir de les impressions percebudes. Per tant, caldrà investigar profundament, per descobrir si hi ha un coneixement independent de l’experiència, és a dir, ‘a priori’, que es distingeixi dels coneixements empírics els quals són anomenats ‘a posteriori’.
4) Aquest fragment es relaciona amb la teoria kantiana del coneixement. Aquesta teoria exposa que tot el nostre coneixement comença amb l’experiència però no per això implica que tot s’origini en aquesta. El coneixement s’inicia a partir de les impressions en el moment en què el subjecte les capta i adopten una determinada forma. El coneixement es constitueix a partir de dos elements: el que rebem a través de les impressions captades, i allò que produïm mitjançant la nostra facultat de coneixement. Per tant, és una barreja entre un element ‘a posteriori’ i un altre ‘a priori’ el qual és absolutament vàlid, necessari i universal tot i que no són idees innates malgrat tenir les mateixes característiques. Aquesta teoria es pot vincular amb Hume qui també exposà que el coneixement començava a partir d’impressions, percepcions que rebem amb més força i intensitat que provenen de l’experiència present. I, contràriament, Plató va defensar que el coneixement sensible no era vàlid ni absolut atès que la realitat sensible només oferia aparença; defensava que el coneixement merament cert i absolut es trobava en el món intel·ligible; en les idees vàlides, necessàries i universals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada