1)Aquest fragment pertany a la segona part de la Investigació sobre l’enteniment humà on Hume exposa la distinció entre les percepcions de la ment. Unes les anomena pensaments o idees les quals són més dèbils mentre que les altres les qualifica d’impressions, aquelles que agrupen les percepcions més vives i percebudes pels sentits. A diferència de les impressions, les idees són percepcions menys vives que tenen lloc quan reflexionem sobre les sensacions rebudes. Finalment explica que les idees que formula la ment són a partir d’impressions o percepcions vives.
2) Les percepcions cognitives
3) Aquest fragment correspon a Hume, un filòsof escocès empirista del segle XVIII. En aquest text, argumenta les diferències que s’estableixen entre els continguts de la ment segons diferents graus de força i vivor: les impressions i les idees. En primer lloc, estableix com a idees o pensaments aquelles percepcions menys fortes, menys vives i com a impressions aquelles percepcions més vives, aquelles que provenen directament dels sentits que tenen lloc tal i com diu al text ‘ quan oïm, o veiem o sentim o estimem o odiem o desitgem o ens delim. Per tant, estableix que hi ha una diferenciació entre les idees de les impressions atès que són percepcions menys vives que tenen lloc quan reflexionem sobre alguna experiència sensible o altres moviments expressats anteriorment relacionats amb el contacte sensible. Per tant, conclou afirmant que qualsevol imatge mental prové de les sensacions exteriors o interiors, és a dir totes les nostres idees les genera la ment a partir del contacte amb la realitat sensible.
4) Aquest fragment corresponent a la Investigació sobre l’enteniment humà exposa la teoria del coneixement de Hume. En aquesta, l’autor diferencia entre impressions i idees. Defineix com a impressions aquelles percepcions més fortes i intenses procedents de l’experiència present i com a idees aquelles que són còpies de les impressions, és a dir, aquelles imatges febles sobre les impressions, per tant s’estableix la distinció entre ambdues en relació amb el grau de vivesa o intensitat. Hume estableix una relació de reflex: les idees reflecteixen les impressions, és a dir les impressions són les causes de les idees ja que sense una impressió sensible prèvia la ment no pot formular la imatge mental de quelcom. Per tant va exposar que l’afirmació d’una idea tindrà lloc si aquesta es deriva d’una impressió (excepte en les ciències matemàtiques). Aquesta teoria es pot relacionar amb John Locke, un filòsof anglès del segle XVII. Aquest exposà que l’origen de les idees també provenia de l’experiència, que no hi havia res en l’enteniment que no hagués passat prèviament pels sentits. En canvi, es pot contrastar amb Plató qui exposava que el món sensible era una còpia del món de les idees, per tant establia com a falsa la realitat present. I, Hume va determinar que són les impressions les causes de les idees, és a dir que sense una impressió o percepció viva no es pot generar una idea.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada