1) El text anterior de Descartes és un fragment de la segona part del Discurs del mètode. Exposa que és més fàcil regir un estat amb poques regles com explicà l’autor, que no amb moltes. Descartes pretén guiar correctament la raó mitjançant quatre preceptes basant-se en la lògica, la geometria i l’àlgebra: a la primera regla l’anomenà evidència, seguida de l’anàlisi, en tercer lloc la síntesi i finalment la revisió i enumeració.
2) Els preceptes, el camí cap a la veritat.
3) El fragment anterior correspon a la segona part del Discurs del mètode de Descartes, l’autor que pretén convertir la filosofia en quelcom evident deixant de banda allò que sigui dubtós, tot arribant així a un coneixement indubtable. Aquest text exposa que aquells estats millor regits són els que ho fan a partir de poques lleis, de pocs preceptes i no seguint molts com és el cas de la lògica. Per tant creu que la millor manera és guiar-se a partir de les quatre regles que ell formulà corresponents al seu mètode, les quals guiaran la raó per aplicar la intel·ligència correctament. La primera d’elles és l’anomenada evidència, la qual planteja no acceptar com a cert allò que no es conegui amb total certesa tal i com diu al text que ‘s’ha d’evitar curosament la precipitació i la prevenció’; és a dir, acceptar com a cert quelcom que en cap ocasió pogués ser posat en dubte. El segon precepte és l’anàlisi; aquest consisteix en dividir les parts per arribar a les idees clares, a la solució. Seguidament trobem la síntesi, el procés merament contrari: conduir els pensaments dels més simples o fàcils cap als més complexos, cap als coneixements més compostos. Finalment el quart i darrer precepte s’anomena revisió i enumeració, dues tècniques per adquirir la seguretat de no ometre res, la comprovació de les tasques realitzades.
4) El fragment analitzat correspon a Descartes, filòsof de finals del segle XVII de corrent racionalista. Aquest text explica les quatre regles del mètode cartesià, mètode que pretén guiar la raó per poder aplicar correctament la intel·ligència. Per poder aplicar bé la raó hem de partir de la intuïció i la deducció. La primera és la presència immediata de l’evidència i la segona és la inferència d’una cosa a partir de l’altra, la successió d’intuïcions. Les regles o preceptes han de ser fàcils, senzilles i poques per tal de poder arribar a la veritat. Descartes prendrà com a model la lògica, la geometria i l’àlgebra per a formular-les. La primera és l’evidència, la qual exposa que no hem de prendre res com a vertader que no coneguem certament. Seguidament l’anàlisi és la divisió en parts per arribar a les idees clares i distintes. La tercera és la síntesi, que consisteix en tornar a unir allò dividit i, finalment la revisió i enumeració és la comprovació de les dues anteriors. L’autor es pot vincular amb Francis Bacon fent referència a la ciència, és a dir, per a Bacon la ciència era com un propòsit ja que permetia el progrés de la societat i l’obtenció del poder; per a Descartes la ciència és un dels objectius de la seva teoria, és a dir convertir la filosofia en un coneixement indubtable, per tant es pot entendre la ciència com una mena de fita per ambdós. Descartes pertany al racionalisme, corrent que pren com a model el mètode deductiu, el que comença del general i dedueix allò particular, en canvi, Sòcrates parlava de la inducció, del coneixement universal i no particular. També és contrari als sofistes ja que aquests creien que no es podia arribar a la veritat mentre que Descartes considera els quatre preceptes la base del coneixement, el camí per assolir la veritat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada