Personalment m’identifico més amb la teoria de Sant Tomàs d’Aquino sobre l’existència de Déu. Sota el meu punt de vista la posició adoptada per Sant Anselm no és tan realista com la de Sant Tomàs, per tant, em costa més acceptar-la i creure-la. Un argument de Kant sobre els atributs de Déu el critica: diu que ‘Déu és existent’. Aquesta expressió no és lògica, no és coherent; primerament perquè està formada per dos paraules que no concorden en aquest context (ser i existir) i després perquè relaciona l’ésser màxim i absolut amb el temps essent aquest intemporal. En canvi, la teoria de Sant Tomàs té influència aristotèlica, és a dir, és de caire més realista i lògica en la meva opinió. Aquest intenta provar l’existència de Déu a partir de l’experiència, és a dir, tot i no poder conèixer l’essència de Déu si podem deduir-ne la seva existència partint dels éssers creats. Aporta que hi ha fets en els que busquem la seva causa i per consegüent obtindrem una cadena infinita de causes que es finalitza amb una conclusió relacionada amb Déu i les seves qualitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada