1) Aquest fragment explica que Déu és omnipotent i creador de tot, del món i del temps. Els pelegrins es pregunten perquè trigà tant en fer aquesta gran obra, però el fet de trigar s’identifica amb temps i no és possible que abans de la creació hi hagués temps ja que és ell mateix qui el creà. Tot i així, Déu no és anterior al temps ja que és etern; és superior als temps passats, presents i futurs. En canvi, nosaltres tenim un fi perquè els anys per a nosaltres venen fins que un dia se’n van i desapareixem.
2) La creació del temps
3) Aquest fragment pertany a l’obra de les Confessions de Sant Agustí, on ens parla de la seva joventut i les influències que va tenir fins arribar al procés de la conversió. En aquest text, ens explica la omnipotència de Deú, creador de tot, creador del món i del temps. Els pelegrins, potser divagaven en les imatges dels temps anteriors i es preguntaven com va deixar Déu passar tants segles fins dur a terme la realització de tal obra. Doncs bé, no té coherència afirmar tal oració ja que si ell crea el temps no pot haver segles anteriors on la gent s’admiri pel fet de la no-presència de tal obra, no hi pot haver temps anterior a aquesta creació atès que juntament amb la creació del món, vindrà la creació del temps. A més, Déu és el temps però no el precedeix; és superior als temps passats, presents i futurs. Precedeix els temps anteriors a causa de la seva eternitat que sempre hi és present, i és superior als temps futurs que encara estan per venir i quan arribin ja hauran passat. Els anys per a Déu no passen i sempre serà el mateix perquè per a ell, els anys ni van ni vénen, en canvi, per a nosaltres venen i se’n van. D’aquesta manera, nosaltres desapareixerem mentre ell sempre romandrà ja que és etern, intemporal.
4) Aquest fragment de Sant Agustí es relaciona amb la creació i el temps. Només ell és immutable i eternament idèntic. A més, és intemporal, és a dir, no podem identificar Déu amb el temps. S’identifica amb la creació voluntària ex nihilo ja que Déu creà el món en una creació total, a partir del no-res. Per tant la pregunta ‘Què feia Déu abans de crear el món?’ no té sentit. Sant Agustí segueix la reflexió del neoplatonisme la qual coincideix amb la visió de Déu com a Intel·ligència que conté en si les idees exemplars o els arquetips del món visible. El model del demiürg segons Sant Agustí coincideix amb el relat bíblic de la creació; per tant el demiürg és interior a ell. Sant Agustí d’Hipona creia que la creació divina era instantània i total i aportà que el relat bíblic de la creació del món en sis dies és una al·legoria atès que ell no precedeix el temps, ell creà el temps. Diu que els éssers individuals apareixen quan les seves raons seminals o gèrmens inserits per Déu en la matèria assoleixen el seu moment de maduresa i naixement. En canvi, contrastant amb la tradició platònica, la producció del món no és un procés necessari i inevitable, sinó una decisió voluntària i lliure; Déu crea el món perquè creu que es un acte bo, senyal de voluntat lliure i de l’amor divins.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada