1) Aquest fragment del Fedó argumenta que segons una doctrina establerta, les ànimes van d’aquí cap a l’Hades, i d’aquest cap aquí, és a dir, tornen a néixer, per tant, l’origen dels vivents es troba als morts. Estableix que tot té un contrari i neix a partir d’aquest i a més, hi sol haver un moviment de generació que va d’un terme a l’altre tornant de nou al primer. Destaca el concepte de la vida i la mort. Un cop hàgim mort, les nostres ànimes aniran al reremón i d’aquí sorgirà el contrari de vida que es reviure, el procés de generació dels morts cap als vivents.
2) La lluita de contraris
3) Aquest fragment del Fedó és un diàleg entre Plató i Cebes. Parlen de l’existència i la lluita de contraris pròpia de la naturalesa. Es planteja si les ànimes transmigren d’aquí cap a l’Hades, és a dir, cap al reremón. Segons una doctrina antiga van d’aquí cap allà així com després tornen aquí i reneixen dels morts. Per tant, els vivents reneixen dels morts, o sigui si deixessin d’existir no podríem tornar a néixer com diu el text. És a dir, l’origen dels vivents són els morts. Aquesta qüestió no només fa referència als homes, sinó també a la resta d’éssers vius que neixen i moren. Per tant, estableix que tot té un contrari i sorgeix d’aquest, per exemple el bell i el lleig són contraris i el bell neix del lleig i és precedent d’aquest, així com també una cosa gran neix a partir d’una petita. Ara bé, per passar d’un terme dels contraris a l’altre hi ha un moviment generatiu o de generació, o sigui, un moviment que va de l’un a l’altre i torna de l’altre al primer. Per exemple, al text diu que entremig d’una cosa més gran i una de més petita, hi ha el creixement i la disminució que permeten que un element creixi i l’altre disminueixi. Destaquen els contraris de vida i mort. Un cop hàgim mort, les nostres ànimes es dirigiran cap a l’Hades i a partir d’aquí, sorgirà el contrari de vida que es reviure, el procés de generació dels morts cap als vivents.
4) El fragment anterior és del Fedó, llibre de la segons època de Plató, on trobem tots els diàlegs de maduresa o dogmàtics. El tema tractat en aquest fragment de la lluita de contraris es pot vincular amb un dels arguments platònics sobre l’ànima i la seva immortalitat: la successió de contraris ja que la realitat és un procés cíclic que fa entre d’altres que a la vida li segueixi la mort i viceversa i també amb l’argument de la participació de l’ànima en la idea de la vida ja que estableix que cada cosa participa d’una idea determinada, així que no pot participar de la seva contrària, per exemple l’ànima participa de la idea de vida així que no pot participar de la idea de mort essent així immortal. Es pot correspondre amb Heràclit, qui establí que la realitat era cíclica i estava en perpetu canvi. A més també és un autor destacat per la seva teoria en la qual argumenta que la realitat canvia i un dels factors influents és la lluita de contraris. També pot estar influenciat pels pitagòrics ja que tracten el tema de l’ànima i aquí Plató destaca els contraris de vida i mort tot vinculant-la i s’oposa a Parmènides qui deia que la realitat era un sol ésser immutable i invariable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada