dijous, 28 de gener del 2010

Comentari de text: fragment del Fedó (pàgina 11)

1) Aquest fragment del Fedó exposa que l’ànima és allò que ens permet adquirir la veritat. Però bé, aquesta es troba encarnada en un cos que no ens deixa veure-la, per tant, només podrà arribar a la veritat quan es trobi separada d’aquest. El cos es troba dominat per diversos sentiments, passions i desitjos que ens impedeixen posar-nos a pensar i arribar al que desitgem, així que l’ànima s’haurà de separar del cos per obtenir allò que desitgem, la saviesa. La saviesa només la podrem assolir quan hàgim mort, atès que el cos ens impedeix conèixer-la. Serà quan l’ànima quedi en si mateixa separada del cos, quan puguem conèixer el que realment és pur.

2) La desvinculació de l’ànima.

3) Aquest fragment pertany al Fedó, llibre que escrigué Plató en la segona època de la seva vida. El fragment explica que l’ànima no pot avançar en la recerca de quelcom mentre es trobi encarnada en un cos, que no podrem aconseguir el que desitgem mentre aquesta es trobi dins d’aquest i, allò que merament desitgem és la veritat. El cos està dominat per diversos sentiments i passions com cita al text quan diu que el cos ens omple d’amors i de desigs, de temors i fantasmes de tota mena i d’un munt de nicieses de manera que sota el seu domini no podem mai ni tan sols posar-nos a pensar. Per tant, si hem de conèixer clarament alguna cosa, ens hem de desempallegar d’ ell i hem de contemplar l’ànima sola i la realitat de si mateixa, és a dir, només assolirem allò que volem,que és la saviesa, quan hàgim mort, quan no estiguem en aquesta vida, o sigui, quan l’ànima quedi separada en si mateixa i separada del cos. Mentre vivim, només ens podrem acostar-nos al saber quan no tinguem relació amb el cos, sinó mantenint-nos purs fins que el déu ens alliberi, fins que arribem a la mort. Un cop arribem a aquesta, purs i deslliurats del cos, podrem conèixer per nosaltres mateixos allò que és pur, ja que allò pur només ho aconsegueix qui és realment pur.

4) Aquest fragment correspon al Fedó, llibre que pertany a la segona època de la vida de Plató, al període de maduresa on trobem els diàlegs doctrinals o dogmàtics. El Fedó és un diàleg platònic i el tema principal és la immortalitat de l’ànima. El llibre està ambientat en la presó d’Atenes, on hi són presents Sòcrates i tots els seus deixebles en les últimes hores de vida del mestre. En aquest fragment, apareix el tema de la filosofia com a cathasi o purificació ja que entén la filosofia com un procés de purificació que ens prepara per morir. El filòsof no tem la mort ja que sap que mitjançant aquesta arribarà a la contemplació de les idees, podrà arribar al món intel·ligible deslligant-se del sensible ja que mentre visqui en aquest últim només podrà recordar idees anteriors mitjançant el procés de la reminiscència. Ha d’intentar purificar-se per arribar al saber. El missatge moral que aporta aquesta teoria és que hem de reprimir-nos de les passions per no contaminar la impuresa del cos i arribar a la mort essent purs. També es pot relacionar amb alguns arguments que elaborà l’autor sobre l’ànima com el de la participació de l’ànima en la idea de vida. Com l’ànima participa de la idea de vida, no pot participar de la contrària, és a dir de la mort, per tant l’ànima és immortal, o sigui, sobreviu al cos i preexisteix abans que aquest. Aquestes correspondències poden tenir influència pitagòrica ja que Plató està influenciat per aquests en la immortalitat de l’ànima i en molts aspectes relacionats amb aquesta. També es pot vincular amb Heràclit ja que aquest establí que la realitat era un procés cíclic que fa que a la vida li segueixi la mort i viceversa, per tant és evident la immortalitat de l’ànima. Contràriament, Parmènides va establir que hi havia un sol ésser que no canviava, és a dir, invariable i immutable i, finalment, també s’oposa a Socràtes ja que aquest deia que la veritat es trobava a l’interior de cadascú, mentre que Plató exposà que l’ànima ha de sortir de l’interior del cos per assolir-la encaminant-se cap a les idees, és a dir cap al món intel·ligible.