Comentari de text: Carta d'Epicur a Meneceu

1) En primer lloc, en aquesta carta s’exposa que tant aquell jove com aquell vell ha de filosofar per tal d’arribar a la felicitat. El fet de viure comporta dos principis: plaer i dolor però segons el text es redueixen a sensació i la mort és la privació d’aquesta. La mort és lluny de nosaltres però tampoc hi serà a prop ja que en un futur quan aquesta arribi ja haurem desaparegut. Els desitjos s’han d’organitzar per arribar a la felicitat. La finalitat és arribar al plaer ja que aquest comporta l’absència del mal i conclou que no és possible viure no essent feliç.

2) El camí de la felicitat.

3) Aquesta carta d’Epicur està dirigida a Meneceu. En aquesta, el filòsof exposa la teoria del plaer i del dolor. Tothom ha de filosofar, tant el jove com el vell per arribar a la felicitat ja que si la posseïm ho tenim tot, per tant, s’han de meditar aquells principis per assolir una vida feliç. Però, el fet de viure comporta dos principis amb els quals s’ha de conviure: el plaer i el dolor. Aquests es redueixen a sensació i la mort és la privació de la sensació. Aquesta no s’ha de témer ja que està lluny dels que viuen i aquells que en un futur l’assoleixin hauran desaparegut per sempre més, per tant, la mort no és real. Per poder viure feliçment cal organitzar els desitjos ja que alguns són indispensables per aconseguir el fi de la felicitat. Aquesta és necessària per viure feliçment ja que únicament el seny, la bellesa i la justícia no ho permeten sense aquesta primera. El fet de viure feliçment s’aconsegueix vivint segons la virtut.

4) Aquest text es relaciona amb el principi del plaer i del dolor d’Epicur, la figura més original entre els filòsofs que representen el nou horitzó intel·lectual. Aquesta teoria explica que el fet de viure comporta els principis del plaer i del dolor. El reconeixement d’aquests dos principis necessita determinades organitzacions; cal organitzar els desitjos que constitueixen un motor de l’existència. Es pot comparar amb com és concebuda la felicitat per a altres filòsofs. Per a Plató la felicitat, és a dir, el fi o màxim bé, consistia en arribar al món intel·ligible, al coneixement de les idees mitjançant quatre tècniques: la reminiscència, l’amor, la dialèctica i la cathasi o purificació. En canvi, Aristòtil parla de la felicitat com aquell fi que no és mitjà per aconseguir un altre fi, sinó que és fi en si mateix, un fi absolut.