PROJECTE 4: La filosofia de Heidegger

La filosofia de Heidegger parteix de l’existència humana i es divideix en dues etapes. A la primera es pregunta per l’ésser i a la segona fa una reflexió sobre l’ésser i el llenguatge ja que li preocupa més aquest que la pròpia veritat. Va aportar que els objectes existents no depenen d’ells, sinó que hi ha un final del procés el qual troben en l’home. També afirmà que el ser de les coses significa pertànyer al món, per tant, va ser un dels primers pensadors que va a apuntar cap a la destrucció de la metafísica. Respecte l’home, va dir que era un ésser en el món fent referència a la seva manera de ser com a tret constitutiu de la seva existència, el qual era necessari que pertanyés al món. El filòsof parlà d’existència autèntica i inautèntica; la primera consistia en adoptar com a punt de partida a si mateix i en el segon cas al món i als altres homes. Malgrat que l’home era un ésser per a la mort, ja que aquesta és una possibilitat de ser, l’home té por a la mort en una comprensió inautèntica i això provoca que només pot parlar de la mort de forma impersonal. En canvi, en la comprensió autèntica la pot afrontar millor com a possibilitat última i definitiva de l’home. Respecte el jo, parla del jo autèntic com aquell que el proporciona angoixa al reconèixer el que significa estar en el món, des de la seva totalitat. Això només ho pot assolir anticipant la mort que afecta a l’ésser mateix i és una possibilitat de la seva existència, la qual, sorgeix del no-res.