Plató: EL MITE DE LA CAVERNA

En el mite de la Caverna, Plató ens explica la situació al·legòrica en la que es troba un home respecte al coneixement segons la teoria explicada al VII llibre de la República. L’autor intenta il·lustrar l’existència de dos móns: el sensible, que correspon als sentits i, l’intel·ligible, que fa referència a les idees. El mite explica l’existència d’una caverna on hi havia uns homes presoners des del seu naixement, els quals estaven lligats pel coll i les cames contra un mur. Rere aquest, hi havia un passadís on alguns homes portaven figures amb forma humana i animal que els sobrepassaven. Mentre les transportaven alguns anaven dialogant. Els captius, es trobaven ancorats, i com només podien veure ombres que es movien, al no tindre un altre tipus d’educació, van arribar a creure que allò que es movia eren objectes, per tant, si un dels captius sortís al món exterior, tindria grans i greus dificultats per adaptar-se a la llum del sol tot i que, un cop acostumats podria observar la bellesa del cosmos. Un presoner va aconseguir deslligar-se i, així, va sortir a observar el món exterior. Un cop fet, tornà a la caverna i li va explicar als seus companys el que havia vist afirmant que el món d’aquests era fals ja que havia pogut veure el món autèntic amb els seus ulls, però aquests no el van creure, és més, el van prendre per boig.

En el mite, Plató fa una sèrie d’identificacions. En primer lloc, identifica els presoners amb l’ésser humà. Seguidament, les ombres les relaciona amb les aparences que ens aporten el sentits, és a dir, el món sensible, allò que captem a partir dels sentits i pensem que és real. A continuació, les coses naturals que els presoners no veuen perquè es troben dins la caverna, representarien el món de les idees i la idea del bé està representada pel Sol. El presoner que s’allibera i accedeix al món real, serà el que portarà als altres a observar-lo, i per tant fent de mestre, representarà el filòsof.

Amb aquest mite, Plató ens mostra la pluralitat del seu pensament, el procés mitjançant el qual l’ésser humà arriba al coneixement, la capacitat de relacionar dos móns i finalment, la teoria de les idees en la qual fa la distinció entre les dues realitats existents: la visible, que representa el món de les coses belles i, la invisible, el món de les idees.