Martin Heidegger va néixer el 26 de setembre de l’any 1889 a Messkirch, Alemanya i morí el 26 de maig de 1976, a Friburgo de Brisgovia (Alemanya). Va ser un filòsof alemany que va estudiar teologia catòlica i després filosofia a la Universitat de Friburg de Brisgovia, on va ser deixeble de Husserl, el fundador de la fenomenologia. Va començar la seva activitat docent a Friburg el 1915, per a després ensenyar durant un període (1923-1928) a Marburgo. Va retornar a Friburg aquestúltim any, ja com professor de filosofia.
Va introduir els textos de Friedrich Nietzsche a la filosofia acadèmica. És una de la figures protagonistes de la filosofia contemporània: va influir en tota la filosofia de l'existencialisme del segle XX i va ser un dels primers pensadors a apuntar cap a la «destrucció de la metafísica» (moviment que segueix sent repetit), en «trencar les estructures del pensament erigides per la Metafísica (que domina a l'home occidental)», que va plantejar el següent: «el problema de la filosofia no és la veritat, sinó el llenguatge», amb el que va aportar de manera significativa al denominat gir lingüístic, problema que ha revolucionat la filosofia. Va mantenir vigència en molts pensadors europeus i amb el pas del temps també en altres no europeus a partir de la publicació d'Ésser i temps (1927). L'estil innovador, complicat i àdhuc fosc que utilitza Heidegger amb la finalitat d'obrir mons segons el pensador (i que molts consideren que és terriblement fosc i gairebé místic) va influir en Hans-Georg Gadamer, l'estil singular i difícil que utilitza Jean-Paul Sartre en L'ésser i el no-res, el de Jacques Lacan quan redacta els seus Escrits, el d'Escacs Derrida amb la seva crítica a la Presència, Gianni Vattimo i a una gran part de pensadors embolicats en el debat sobre la mort de Déu i l'Ésser, el nihilisme, la postmodernidad i l'època post-capitalista. Però, l'obra de Heidegger aborda, al tractar problemes ontològics, també problemes de tipus semiòtic; és d'aquesta manera que influeïx directament en els hermenèutics: Paul Ricoeur, Rüdiger Bubner i Hans-Georg Gadamer.
-OBRA
L'obra de Heidegger està separada en dos períodes diferents, la ruptura dels quals es trobaria en el viratge (Kehre) experimentat pel seu enfocament filosòfic, pel que es parla de dues etapes o moments en el seu pensament. Diguem que aquesta escissió assenyalada per estudiosos i crítics de la seva obra, el filòsof mai la va acceptar: Moment que se serveix de l'analítica existencial com instrument o «prolegomen» per a replantejar la pregunta tradicional de la metafísica, la pregunta pel «ésser», com pregunta pel «sentit de l'ésser». En aquesta primera etapa es conclou que el sentit de l'ésser és íntimament depenent del temps, per això podem considerar la primera etapa com que està marcada per una recerca del «ésser del temps». En canvi, al segon període concep el seu pensament com el desenvolupament d'una «història de l'ésser». L'objectiu fonamental d'aquesta «història de l'ésser» radica en la comprensió dels vincles entre el desenvolupament de la qüestió de l'ésser en la filosofia i la història d'Occident. Aquesta segona etapa ja no pretén abordar el «ésser del temps» sinó que s'encara enfront dels «temps de l'ésser», en aquest sentit pot ser comprès en viratge que es produeix en la seva filosofia.
No obstant això, en ambdós períodes hi ha un mateix objectiu unificador: l'elaboració i consegüent resposta a la pregunta pel sentit de l'ésser (Sein). El primer període ve marcat per la seva principal obra, Ésser i temps(1927), obra que pretén abordar la pregunta pel sentit de l'ésser però que se centra en l'estudi de l'existència humana. En aquesta obra conflueixen tres tradicions filosòfiques: Historicisme i Hermenèutica a través de la lectura de Dilthey, Irracionalisme (Kierkegaard) i Fenomenologia (Husserl). En la segona etapa del seu pensament, els primers símptomes del qual es perceben en el seu text sobre L'essència de la veritat, el filòsof estudia la història de la metafísica com un procés d'oblit de l'ésser, des de Plató, i com caiguda inevitable en el nihilisme (quan es pensa l'ens tan sols, aquest acaba per aparèixer buit). En aquest sentit serà fonamental la seva obra Nietzsche, obra on es defineix el seu concepte de nihilisme. D'aquesta època són especialment interessants les obres que revisa la història de la filosofia, a través de les quals anirà aflorant una «nova metafísica» el germen de la qual ja estava present en la seva obra Ésser i temps només que allí va romandre oculta entre els diversos i penetrants anàlisis sobre l'home entès com Dasein.
Ésser i temps
En Ésser i temps, malgrat ser una obra que va quedar incompleta, Heidegger planteja idees centrals de tot el seu pensament. L’autor parteix del supòsit que la tasca de la filosofia consisteix a determinar completament el sentit de l'ésser, entenent per «ésser», allò que instal·la i manté als ens concrets en la seva entitat. En la comprensió heideggeriana, l'home és l'ens obert a l'ésser, doncs només a ell «li va» el seu propi ésser. La forma específica d’ésser que correspon a l'home és el «ésser-aquí» (Dasein). D'aquesta estructura parteix l'analítica existencial del Dasein, que en Ésser i temps juga el paper d'ontologia fonamental. La distinció de la filosofia moderna, des de Descartes, entre un subjecte tancat en si mateix que s'enfronta a un món totalment aliè és inconsistent per a Heidegger: l'ésser de l'home es defineix per la seva relació amb el món, relació la forma de la qual d’ésser no consisteix en un «comerç» entre subjecte i objecte, o en una teoria del coneixement que també els impliqui, sinó que és pròpia de l'existència (Dasein) com «ésser-en-el-món». Aquestes categories li serveixen per a comprendre per on passa la diferència entre una vida autèntica, que reconegui el caràcter de «caiguda» que té l'existència (propietat), és a dir, la impossibilitat de dominar el seu fonament (l'ésser), i una vida inautèntica o alienada, que oblida l'ésser en nom dels ens concrets (impropietat). La dimensió temporal de l'ésser, la dimensió temporal de l'home i l’enfrontament a la mort, seria l'altre gran oblit de la filosofia clàssica. L'esforç de Heidegger per pensar l'ésser com a relació dels ens en el temps, està en la base del posterior moviment hermenèutic.
http://homepage.mac.com/eeskenazi/heide.html (articles de Heidegger)
http://www.euskalnet.net/adaher/heidegger.htm (problema ontològic en Heidegger)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada