1) Els éssers humans desconeixem el ‘logos’ i tot succeeix segons aquest ja que el ‘lógos’ no canvia. La realitat és una lluita de contraris necessaris i de tots els contraris sorgeix l’harmonia i la felicitat. Després de conèixer el ‘lógos’, ja que no se li dona prou atenció, hem de saber que tots els contraris es resumeixen en aquesta raó universal.
2) El ‘lógos’. Allò que no canvia.
3) Els homes desconeixen aquesta raó, és a dir, el ‘lógos’, la llei del canvi segons la qual tot evoluciona menys aquest. Tot succeeix segons el ‘lógos’ en el qual hi ha una dialèctica de contraris, és a dir, contraris necessaris que donen lloc a la realitat, a la natura. La realitat evoluciona a partir de la lluita d’aquests contraris i de l’oposició d’aquests sorgeixen les realitats. Els contraris s’harmonitzen i d’aquests podem viure amb harmonia com diu <
4) Aquests fragments són d’Heràclit, filòsof que visqué entre la segona meitat del segle VI aC i la primera meitat del segle V aC. L’anomenem l’obscur ja que era una persona molt misteriosa i enigmàtica. Els fragments anteriors es relacionen amb la seva teoria anomenada >>El monisme dinàmic>> que vol dir que la realitat està en perpetu canvi. Explica que res no es manté, que tot està sotmès al canvi menys el ‘lógos’, la raó per la qual tot evoluciona. Totes les coses estan regides pel ‘lógos’, on trobem la dialèctica de contraris, és a dir, contraris necessaris que fan possible l’existència i l’evolució de la realitat. Es diferencia de Parmènides que considera que hi ha un sol ésser que no canvia. A més, Heràclit considera que l’arkhé és el foc, l’entén com el principi de totes les coses i, en canvi, per a Anaxímenes, el fonament de totes les coses és l’aire i per a Tales de Milet ho és l’aigua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada