Definicions (TEMA 10)

Intel·lectualisme moral és la teoria que identifica el saber amb la virtut: es basa en que només pot obrar bé aquell que sap què és el bé.

Maièutica: és el mètode de Sòcrates que es basa en l’art que dóna lloc o donar llum a la veritat.

Hedonisme: és una teoria que identifica el bé moral amb el plaer.

Felicitat (Aristòtil): teoria que considera que ser feliç és ser home en el sentit més ple de la paraula, per això hi ha una activitat que ens distingeix com a homes i ser feliç consistirà exercir-la. S’identifica amb el bé suprem i és l’activitat intel·lectual.

Prudència: és la virtut dianoètica que constitueix la saviesa pràctica, proposant-nos que és el que ens convé a la nostra vida.

Pau interior: estat d’impertorbabilitat el que ha d’arribar el savi estoic per fer-se insensible al sofriment i a les opinions alienes.

Aritmètica dels plaers: teoria utilitarista proposada per Bentham que defensa la suma dels plaers i que tots els plaers són iguals qualitativament.

Utilitarisme de la regla: teoria defensada per Mill que es basa en la importància del seguiment de la regla que en la pròpia acció en si mateixa..

Ètica deontològica: iniciada per Kant, és l’ètica que es preocupa pel deure, per les normes i no per la finalitat.

Ètica teològica: són aquelles teories que parlen de la moral en relació amb un fi i no pas amb el deure.

Imperatiu categòric: són les ordres que ens ordenen a obrar d’una manera determinada sense condicions.

Dignitat humana: és una conseqüència de l’autonomia moral i afirma que un ésser autònom es únic i no té preu, sinó dignitat. És el valor absolut dels éssers humans.

Intuïcionisme dels valors: afirma que poden captar els valors a través d’una intuïció emocional, no segons la raó o sensibilitat.

Comunitarisme: teoria que valora les comunitats concretes on es troben els individus.

Universalisme: teoria que valora que són més importants els valors universals que les comunitats.