1) Les suposicions de l’ individualisme es basen en la llibertat de l’ésser humà, és a dir, no depenem dels altres, per tant, un home es relaciona amb l’entorn pel seu interès. També comenta que el subjecte no té cap obligació de donar res a la societat, atès que és l’amo de si mateix. Finalment, encara que l’ésser humà no pot atribuir el conjunt de la seva persona a la societat, si pot oferir la seva habilitat per treballar ja que la nostra societat es basa en relacions comercials.
2) La llibertat de l’ésser humà.
3) Els supòsits de l’ individualisme possessiu es basen en la llibertat de l’ésser humà, és a dir, tota persona és lliure de la dependència dels seus actes. L’home també és lliure de qualsevol relació amb el seu entorn, ja que tot individu es relaciona amb la societat per interès propi i per atracció, no per obligació. L’individu és el propietari de la seva persona i de les seves capacitats, és a dir, s’ocupa i és responsable de si mateix i no deu res a la societat. Malgrat que l’ésser humà no pugui oferir el conjunt de la seva persona a la societat, si pot entregar el seu talent per treballar, tal i com mostra el text on diu que no pot alienar la propietat de la seva persona però si, la seva capacitat per treballar. Finalment, la societat humana es basa en una sèrie de relacions mercantils en què els individus propietaris, es relacionen per l’intercanvi de béns i serveis dins d’un mercat lliure.
2) La llibertat de l’ésser humà.
3) Els supòsits de l’ individualisme possessiu es basen en la llibertat de l’ésser humà, és a dir, tota persona és lliure de la dependència dels seus actes. L’home també és lliure de qualsevol relació amb el seu entorn, ja que tot individu es relaciona amb la societat per interès propi i per atracció, no per obligació. L’individu és el propietari de la seva persona i de les seves capacitats, és a dir, s’ocupa i és responsable de si mateix i no deu res a la societat. Malgrat que l’ésser humà no pugui oferir el conjunt de la seva persona a la societat, si pot entregar el seu talent per treballar, tal i com mostra el text on diu que no pot alienar la propietat de la seva persona però si, la seva capacitat per treballar. Finalment, la societat humana es basa en una sèrie de relacions mercantils en què els individus propietaris, es relacionen per l’intercanvi de béns i serveis dins d’un mercat lliure.
4)Aquest fragment pertany a la teoria de l’ individualisme possessiu ja que defensa que cada ésser humà és l’únic propietari de la seva persona i de les seves capacitats i no deu res a la societat per elles ni en depèn d’aquesta. Els individus propietaris que formen la societat consisteixen en relacions mercantils basades en l’intercanvi de béns i serveis acumulats.
Es diferencia de l’individualisme altruista que creu necessari trobar l’equilibri entre l’individualisme insolidari que no respon a la realitat humana i un col·lectivisme que anul·li la individualitat perquè no respon al que som.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada