Comentari de text (Crítica a la Raó Pura; text nº1 Kant)

1) Aquest fragment correspon a La Crítica a la Raó Pura de Kant i exposa que tot el coneixement comença amb l’experiència sensible tot i que això no implica que tot procedeixi d’aquesta. Podria ser que aquest coneixement fos part del que ens provoquen les impressions captades, per tant, caldrà investigar si hi ha un coneixement independent de l’experiència i de les impressions sensibles, és a dir un coneixement ‘a priori’.

2) L’experiència, la font del nostre coneixement.

3) Aquest text correspon a la primera introducció de la Crítica a la Raó Pura de Kant, filòsof destacat del s.XVIII. Explica que tot el nostre coneixement comença amb l’experiència ja que són els objectes que commouen els nostres sentits i creen representacions i impressions els que provoquen una activitat en l’enteniment per aconseguir el coneixement anomenat experiència. Tot i que amb aquesta comenci el nostre coneixement no vol dir que certament tot procedeixi de l’experiència. Això ho raona aportant que aquest coneixement sensible pot ser un compost de tot el que captem mitjançant les impressions i del que genera la nostra capacitat de coneixement a partir de les impressions percebudes. Per tant, caldrà investigar profundament, per descobrir si hi ha un coneixement independent de l’experiència, és a dir, ‘a priori’, que es distingeixi dels coneixements empírics els quals són anomenats ‘a posteriori’.

4) Aquest fragment es relaciona amb la teoria kantiana del coneixement. Aquesta teoria exposa que tot el nostre coneixement comença amb l’experiència però no per això implica que tot s’origini en aquesta. El coneixement s’inicia a partir de les impressions en el moment en què el subjecte les capta i adopten una determinada forma. El coneixement es constitueix a partir de dos elements: el que rebem a través de les impressions captades, i allò que produïm mitjançant la nostra facultat de coneixement. Per tant, és una barreja entre un element ‘a posteriori’ i un altre ‘a priori’ el qual és absolutament vàlid, necessari i universal tot i que no són idees innates malgrat tenir les mateixes característiques. Aquesta teoria es pot vincular amb Hume qui també exposà que el coneixement començava a partir d’impressions, percepcions que rebem amb més força i intensitat que provenen de l’experiència present. I, contràriament, Plató va defensar que el coneixement sensible no era vàlid ni absolut atès que la realitat sensible només oferia aparença; defensava que el coneixement merament cert i absolut es trobava en el món intel·ligible; en les idees vàlides, necessàries i universals.

Tema 9: definicions

Temperament: conjunt de sentiments i passions que resulta difícil de modificar.

Hàbit: repetició d’actes en una mateixa direcció.

Virtut: hàbit que ens predisposa a obrar bé

Consciència moral: capacitat de captar els principis pels quals distingim entre allò que és moralment bo i dolent.

Llibertat interna: consisteix a poder decidir per un mateix sobre les qüestions que ens afecten.

Condicionament: es basa en no tenir la llibertat absoluta, però si la suficient per ser responsable dels teus actes.

Destí: segons els estoics era una llei que regia l’univers a partir de la qual tot succeïa fatalment.

Determinisme econòmic: explica les diferents etapes de la història determinades per l’economia. Defensada per Marx, es creu que el motor de la història és la economia.

Determinisme genètic: defensat per Wilson, diu que les causes de tots els actes humans es fixen en la genètica.

L’ús regulatiu: consisteix a investigar tots els fenòmens ‘’com si’’ estiguessin produïts per una causa encara que no la tinguin.

Autonomia moral: es basa en actuar d’una manera determinada perquè és el meu deure.

Heteronomia moral: es basa en actuar d’una manera concreta per por a un càstig.

Nivell preconvencional: actuar d’una manera per por a les conseqüències, per satisfer els nostres interessos.

Nivell postconvencional: són les persones que saben distingir entre les normes d’una societat i els principis universals. Són persones autònomes i el seu comportament es regeix pels principis que la seva consciència reconeix com a universals.

Responsabilitat moral: és un fenomen subjectiu de la consciència moral, per tant, la capacitat de respondre dels teus actes.

Consciència planetària: és la qüestió de la responsabilitat per les conseqüències dels actes humans que requereix la cooperació i la responsabilitat de tots.

Principi de responsabilitat (Jonas): és el principi ‘’imperatiu ecològic’’, és a dir, obrar de tal manera que respectem el teu entorn per afavorir una vida saludable a la Terra.