En la meva opinió, jo puc creure en la veritat, però no en la veritat absoluta, és a dir, jo crec en la veritat perquè és la meva veritat, totalment subjectiva, però no en la veritat absoluta, no crec en la veritat vàlida i universal, que és l’absoluta, la de tots. El coneixement de la veritat és quelcom relatiu, o sigui, una cosa pot ser certa per a mi però incerta per una altra persona, i així a la inversa. Resumint doncs, cadascú té la seva veritat i per tant, no podem arribar a la veritat absoluta. Tot això deriva a un escepticisme, que no ens permet arribar a conèixer la veritat en la seva totalitat. A més cada persona veu les coses diferent, és a dir, aquesta qüestió es relaciona amb el perspectivisme, atès que segons la teva perspectiva podràs donar validesa a quelcom mentre que altres persones ho veuran totalment incert. Per tant, afirmo que no es pot arribar a la veritat absoluta de manera totalment objectiva. Una solució a aquest problema podria ser la barreja de totes les veritats subjectives per arribar a una conclusió, per arribar a una mena de veritat universal. Allò que tinguin en comú podria ser el resultat de la veritat absoluta.
dissabte, 10 d’octubre del 2009
Redacció: Creus en la veritat absoluta?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada