1) Aquest text aporta que el poder públic correspon a la col·lectivitat dels ciutadans. La democràcia aporta que tots hem d’intervenir en el govern, és a dir que tots podem manar. En canvi el liberalisme argumenta quins són els límits de la persona que exerceix aquest poder. Exposa que el poder no ha de ser absolut ja que les persones tenen el dret d’intervenir en l’estat. El poder, però, no reconeix qui l’administra. No s’ha de creure que amb la democràcia podem evitar l’absolutisme.
2) L’administració del poder
3) Aquest text d’Ortega y Gasset planteja la qüestió de l’execució del poder polític. El poder polític correspon a la col·lectivitat dels ciutadans. La democràcia proposa que tots podem manar, que tots tenim dret a intervenir sobiranament en els fets socials. En canvi, el liberalisme proposa una altra qüestió basada en els límits de la persona que exerceix aquest poder. El poder tant si l’exerceix un autòcrata o el poble, no pot ser absolut ja que les persones tenen drets previs a ingerències en l’estat. El poder públic sempre tendeix a no reconèixer cap límit, és a dir, no reconeix qui l’administra; és indiferent que l’administri una sola mà o bé tothom. Per tant creure que la força de la democràcia es pot esquivar amb l’absolutisme és un concepte erroni ja que l’autocràcia més ferotge és la difusa i irresponsable del demos.
4) Aquest text s’identifica amb la legitimació del poder polític, teoria defensada per John Locke que assegura que un poder es legítim si compleix la seva funció. Es diferencia de la teoria del domini, la qual s’imposa i si els ciutadans l’accepten és legítima, és a dir, justa dins la comunitat i de la teoria de monopoli del poder que té un origen violent i busca imposar les seves decisions per sobre la resta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada