1) Aquest text argumenta que tot té un preu o una dignitat. Allò que té un preu pot ser substituït per qualsevol cosa mentre que allò que no ho té i per tant no pot substituir-se per quelcom, té una dignitat. Les necessitats i satisfaccions humanes poden ser substituïdes, per tant tenen un preu, però allò que té un valor intern, té dignitat. La moralitat fa que un individu pugui ser membre legislador en el regne dels fins. Aquesta juntament amb la humanitat posseeix dignitat.
2) La dignitat humana
3) En aquest text, Kant exposa que en el regne dels fins tot té un preu o una dignitat. Tot allò que pot ser substituït per quelcom equivalent té un preu mentre que allò que no pot ser substituït per res similar, té una dignitat. Tot allò que fa referència a les necessitats i inclinacions humanes té un preu comercial i el que es conforma en cert gust, és a dir, una satisfacció sense cap fi de les nostres facultats, també té un preu, encara que en aquest cas, d’afecte. Però, allò que té un valor intern, o sigui el que constitueix la condició perquè quelcom sigui fi en si mateix, té una dignitat. La moralitat fa que un ésser racional pugui ser fi en si mateix perquè només mitjançant aquesta és possible ser membre legislador en el regne dels fins. Per tant, juntament amb aquesta, la humanitat és l’única cosa que té dignitat.
4) Aquest escrit es relaciona amb la forma dels deures morals, ja que a més de ser un mètode defensat per Immanuel Kant, exposa que una màxima, per poder convertir-se en llei moral haurà de complir una sèrie de característiques entre les que destaquen les següents: referir-se a éssers que són fins en si mateixos ja que només aquests tenen un valor absolut perquè no son simples mitjans sinó, fins en si mateixos i també ha de formar part d’una legislació universal en un regne dels fins atès que un deure moral seria una llei vigent en un regne en què tots els éssers racionals es tractessin entre si com a fins i no com a mitjans, així com diu al text que gràcies a la moralitat un ésser racional pot esdevenir membre legislador en el regne dels fins. També es pot relacionar amb la consciència moral d’imperatiu categòric que es basen en ordres morals com la dignitat. Es diferencia dels cínics que consideren que la felicitat consisteix en la llibertat radical de l’individu davant les normes i les institucions socials o els estoics que creuen que és savi el que viu segons la natura i per això s’interessen per l’ordre dels cosmos i per aquest sabem com ens hi hem de comportar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada