1) 1) Aquest fragment d’ Aristòtil parla de la funció de l’ésser humà, aportant que és una funció única en l’home bo. Manté que aquestes activitats es realitzen segons el propi bé i que el bé de l’home és una activitat guiada cap a la virtut, i el conjunt d’aquestes permeten arribar a la virtut més perfecta en una vida completa. Finalment compara el desenvolupament d’una flor amb el de la vida per arribar a la felicitat.
2) 2) La funció de l’home
3) 3) Aquest text ens informa de la funció pròpia de l’home defensant que és una activitat de l’ànima segons la raó o sense aquesta. També diu que aquesta funció és únicament de l’ésser humà, de l’home bo, ja que com diu el text igual que ‘’la cítara és propi d’un citarista i d’un bon citarista’’ i així en molts aspectes de la vida. Diu que la funció de l’home és una certa vida i que l’activitat humana de l’ànima es realitza bé segons la virtut adequada ja que el bé humà és una activitat encaminada cap a la virtut i el conjunt d’aquestes que són vàries, cap a la millor i la més perfecta en una vida completa. Finalment compara el desenvolupament d’una flor amb el de la vida per arribar a la felicitat ja que aquesta no arriba en un moment concret, sinó que es fruit d’una sèrie d’accions fins arribar a aquella pròpia de l’home, perfecte i autosuficient, que es troba en l’exercici de l’activitat teòrica per arribar a la felicitat després de realitzar una vida contemplativa, però com és molt difícil també s’aconseguirà mitjançant l’intel·lecte pràctic, és a dir, motivant les passions per arribar a la felicitat.
4) 4) Aquest text està relacionat amb la vida teorètica i saviesa pràctica, ja que defensa que cada persona en la societat exerceix una funció així com el text explica aquesta funció pròpia de l’espècie humana i que per poder desenvolupar-la ha de disposar d’una sèrie de virtuts adquirides que l’ajudin a fer-ho ja que com explica el text quan diu que cada activitat es realitza segons la virtut adequada. El fet d’exercir-la al llarg de la vida arribarà a la felicitat i la virtut que hi ajudi serà la més perfecta així com el text explica que el bé humà és una activitat conforme a la virtut i si aquestes són vàries, conforme a la millor i la més perfecta en una vida completa com aquesta teoría que també manté que l’activitat pròpia de l’ésser humà ha de ser un bé perfecte i aquestes accions seran les que tindran un fi en si mateixes. Per tal d’arribar a la felicitat ens ajudaran dos tipus de virtuts: les dianoètiques que són les de la intel·ligència i les ètiques, les del caràcter. Es diferencia de la felicitat és el fi últim natural ja que defensa que totes les activitats es realitzen per un fi que és el que dóna sentit als altres. El fi últim és la felicitat, aquell que no es mitjà o que no es per assegurar un altre fi. També diu que la felicitat es un bé perfecte que es busca per si mateix, un bé suficient de manera que qui el posseeix ja no desitja res més i que el bé es propi de l’ésser humà, així com que aquest s’aconsegueix am una activitat contínua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada