Les fal·làcies són aquelles argumentacions que són incorrectes, però que semblen correctes.
Fal·làcies més freqüents:
-Preguntes complexes: són aquelles que es fan a l'interlocutor per parar una trampa i ofuscar-lo per aconseguir que admeti afirmacions que es poden utilitzar en contra seu.
-Argument ad ignoratiam: es pretén que un enunciat és fals només perquè ningú no ha aconseguit demostrar-ne la veritat o bé a la inversa, que un enunciat és cert ja que ningú no ha demostrar que és fals.
-Argument circular: consiteixen a fer una declaració i defensar-la presentant raons que signifiquen el mateix que la primera asercció.
-Argument ad hominem: ataca a la persona, no a les idees.
·Pot ser tu quoque, és a dir, intenta rebatre les raons de l'altra persona al·legant que pateix el mateix defecte o vici que ens pretén corregir.
·En canvi, pot ser totalment fal·laç, aquell que existeix una multitud de contextos diferents en què aquest recurs no és vàlid en absolut.
-Argument d'autoritat: consisteix en defensar una opinió sense presentar les proves, apel·lant únicament a una autoritat que la defensa.
-Argument ad baculum: són els que presenten algun tipus d'amenaces com si fossin raons bones per recolzar una opinió, són els arguments ad baculum fal·laços. Quan això no passi, l'argument podrà ser criticat, però no fal·laç.
-Argument ad populum: aquests arguments recorren a l'entusiasme o altres sentiments de les persones amb la finalitat que atorguin el seu assentiment al que sosté el parlant sense aportar proves. Poden ser de xantatge efectiu, o sigui , fal·laços ja que dóna raons bones per defensar opinions i creences.
-Argument ex populo: defensa un determinat punt de vista al·legant que tothom hi està d'acord.
-Argument de la falsa causa: són aquells en els que A, és causa de B, perquè A precedeix de B.
A i B són una condició necessària, però no suficient per establir un nexe causal entre ells.
-La generalització precipitada: consisteix a passar d'una proposició particular a una d'universal.
-Argument del pendent relliscós: aquests arguments es basen en l'efecte dòmino, és a dir s'encadenen diversos successos, uns amb els altres. Un és causa de l'altre i així successivament.
A continuació hi ha un seguit d'exemples.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada