Destí, una paraula difícil d’argumentar sota el meu punt de vista, doncs, depèn de la situació en la qual em trobi puc creure-hi o no, és a dir, depèn d’una sèrie de factors. Jo, per exemple, sé que vull fer amb la meva vida, és a dir, tinc un projecte de vida respecte diferents àmbits com poden ser el personal i l’acadèmic, per tant, aquestes circumstàncies depenen de mi, dels meus esforços, de les meves ganes, dels meus triomfs, no del destí. Ara bé, si el destí es creua pel meu camí, jo això no ho puc saber.
De moment, no tinc la possibilitat de saber, o almenys això crec, si algun fet de la meva vida ha estat predestinat, considero que encara sóc massa jove perquè el destí comenci a formar part de la meva vida, per tant, aquest mot em té una mica confusa, encara que, quan alguna vegada m’assabento d’algunes de les coses que els succeeixen a certes persones que m’envolten, si que puc creure o pensar que allò estava predestinat, com per exemple en l’àmbit de l’amor,ja que en diverses ocasions es pot dir que la relació d’aquelles dues persones estava predestinada atès que acabarien junts en un moment o altre de la seva vida, però cal dir que això, és totalment subjectiu.
D’altra banda, també penso, que totes les coses es produeixen per una o diverses raons, ja que crec que tot allò que passa, té una o més causes justificades, és a dir, tot o quasi tot, té un per què.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada