-Individu: un individu és qualsevol ésser complet que pertany a una espècie, sigui animal o vegetal.
-Individualisme possessiu: és una teoria que es desenvolupà a partir del concepte de llibertat individual i aquesta, diu que cada ésser humà és l’únic propietari de la seva persona i les seves capacitats i no deu res a la societat per elles.
-Sociabilitat natural: és la teoria defensada per Aristòtil i parteix de la base que l’ésser humà és un animal polític, és a dir, sociable per naturalesa.
-Contractualisme: la teoria contractualista, defensada per Hobbes, Locke i Rousseau, diu que l’ésser humà no és sociable per naturalesa, és a dir, defensa que l’ésser humà entra en societat perquè no li queda més remei.
-Pacte social: acord entre els individus, en el qual aquests cedeixen alguna cosa (llibertat), a canvi de la Constitució de l’Estat Civil.
-Voluntat general: conjunt de voluntats particulars que s’ha format a partir de la cessió per part dels individus orientada cap al bé comú.
-Antropologia social: ciència que estudia la manera de viure dels diferents grups humans i l’evolució que han experimentat.
-Socialització primària: té com a objectiu introduir en subjecte en la societat i es desenvolupa en el si de la família durant la primera etapa de la infantesa.
-Cultura: és una classe d’adaptació superior a la biològica, o com el resultat de la tasca històrica dels diversos grups humans, o com un factor d’humanització. Una altra definició d’aquest terme la descriu com un sistema de símbols compartits que donen un sentit a la nostra vida.
-Subcultura: és un conjunt de persones que viuen la cultura de diferent manera.
-Contracultura: és un moviment de revolta contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives. Un exemple són les tribus urbanes.
-Civilització: segons Huntington una civilització és l’agrupació cultural de més abast, el nivell d’identitat cultural més ampli que pot distingir un ésser humà d’un altre.
-Etnocentrisme: analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura per valorar les altres. Té dues conseqüències: la falta de comprensió per entendre la manera de viure i la radicalització del sentiment de cohesió amb el propi grup.
-Xenofòbia: és l’odi envers els estrangers, una de les possibles manifestacions de l’ etnocèntric.
-Racisme: és la creença en l’existència de races superiors o inferiors.
-Aporofòbia: es basa en el rebuig i menyspreu envers el pobre.
-Relativisme cultural: és el que proposa analitzar les diverses cultures des dels seus propis valors i no des d’una cultura aliena i, recomana la tolerància cap a les diferents expressions culturals.
-Interculturalisme: parteix del respecte a les altres cultures i, propugna la trobada entre les diferents cultures en condicions d’igualtat. Té a veure amb l’actitud que adoptem davant el multiculturalisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada