Comentari de text: Veritat i perspectiva

1)En aquest fragment de José Ortega y Gasset ens parla sobre els diferents punts de perspectiva de la gent sobre un paisatge. El paisatge s’estructura de manera diferent davant de cada una de les persones que l’observa, per tant cadascú destacarà diferents elements. També depenent del lloc on et trobis situat, podràs observar diferents perspectives que altres no podran veure, per tant cada persona veurà i captarà aquell lloc de manera personal, encarà que podrà ser irreal. Cada individu o objecte és quelcom necessari per a la cerca de la veritat.

2)Títol: La perspectiva personal

3)Aquest fragment comenta els diferents punts de perspectiva de les persones. Tal i com diu al text dos homes que observen el mateix paisatge el consideren i opinen de manera diferent sobre ell, és a dir, té una estructura diferent per a cada home que el contempla ja que ens informa que mentre que allò que per al primer ocupa el primer terme i acusa amb vigor una sèrie de detalls, per al segon es troben a l’últim terme i queda obscur i borrós, és a dir, cadascú considerarà uns elements més importants que d’altres. A més cada un percebrà diferents porcions del paisatge depenent del lloc on es trobi situat, ja que les coses s’oculten unes darrere les altres, però això no vol dir que una opinió sigui més important que una altra, encara que al no coincidir les aportacions donades, significa que hi haurà un tercer paisatge autèntic i únic. Aquests paisatges no existeixen, ja que la realitat només pot ser vista des d’una única perspectiva. Cada persona, poble o època és un òrgan essencial per a la cerca de la veritat ja que cada element és un punt de vista sobre l’univers, atès que allò que tu veus ets l’únic que ho pot fer sota el mateix punt de vista.

4)Aquest text pertany al perspectivisme ja que és el mètode proposat per l’autor d’aquest fragment i manté que es pot arribar al coneixement de la realitat, però conjugant diferents perspectives ja que cada un de nosaltres té la seva visió pròpia de la realitat. Es diferencia clarament de l’escepticisme que considera que no es pot arribar a la veritat i del subjectivisme que diu que no podem arribar a allò universal ja que afirma que esbrinar allò cert depèn del subjecte.