Definicions

Defineix:

-Saber ordinari: també anomenat saber comú, es funda en <>, és a dir, té un coneixement encara que no sàpiga el perquè.

-Saber científic: busca l'organització sistemàtica del coneixement i explica per què els fets són d'aquesta manera.

-Saber filosòfic: és un conjunt de preguntes mitjançant l'experiència i la raó.

-Ciència: és un tipus de coneixement que aplica l'experimentació i les matemàtiques a l'estudi de la realitat.

-Mètode: manera de pensar o actuar prèviament planificada, ordenada i orientada a la consecució d'un fi.

-Axioma: principis fonamentals indemostrables dins del sistema axiomaticodeductiu.

-Mètode hipoteticodeductiu: mètode complet de les ciències naturals que parteix d'una hipòtesi i les contrasta a partir de l'experiència. S'estructura en enunciats protocol·laris, hipòtesis, lleis i teories.

- Hipòtesi: suposició provisional sobre el comportament d'un determinat fenomen de la societat o de la naturalesa. Quan aquesta és confirmada, es converteix en llei.

- Llei: enunciats universals que expressen el comportament o la relació que mantenen uns fenòmens concrets d'una manera regular i invariable.

-Inducció incompleta: es recolza en una sèrie de comprovacions individuals, que no inclouen la totalitat dels casos possibles a partir de les quals, s'extreu una llei general.

-Mite: narracions fantàstiques que intenten explicar l'origen i la regularitat del cosmos recorrent a forces sobrehumanes.

-Mètode empiricoracional: compta amb dues fonts de coneixement: els sentits i l'enteniment. El sentit ens mostra la pluralitat i la raó s'encarrega d'unificar.

-Empirisme: separa les dues fonts de coneixement que el mètode empiricoracional considera necessàries: experiència i raó i pren partit per l'experiència que és més important.

-Idees innates: dins del mètode racionalista, són aquelles que provenen de la raó i que no han estat apreses.

-Mètode analiticolingüístic: és l'anomenada <>. La tasca de la filosofia és analitzar i aclarir el llenguatge ja que els filòsofs concentren el seu interès en aquest.

-Joc del llenguatge: no són solament maneres diferents d’utilitzar el llenguatge, sinó models que descriuen situacions comunicatives entrellaçats amb formes de vida.

-Hermenèutica no normativa: és aquella que posa normes a la comprensió.

-Pretensions de validesa de la parla: són les normes que ha de posseir tota comunicació segons l'hermenèutica normativa. Són la veritat, veracitat, intel·ligibilitat i correcció moral.

-Ontologia: dins de la metafísica, és el tractat de l'ésser.

-Estètica: és la filosofia pràctica que tracta sobre la bellesa en l'art.